Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Gese. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jordi Gese. Mostrar tots els missatges

divendres, 13 de maig del 2016

Gesé: "Ara per ara, la piscina coberta és inviable"

Tal i com va anunciar Vila-Torrada, el convergent Jordi Gesé deixa la regidoria d'Esports. Eduard Mata, actual regidor de Comerç, Turisme i Consum ocuparà el seu lloc. Amb Gesé fem un repàs dels seus 5 anys al capdavant d'Esports.

Gesé en el ple d'investidura d'Ariso com alcalde. Foto: A.S.P.


Per què ha plegat de regidor d’Esports?
Estrictament per motius personals i laborals. Faig meves unes paraules que diu el Gil Ariso: “La política és una feina d’aventura que dura un temps i tard o d’hora, l’aventura s’acaba”. 

Però tot i així, segueix com a regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat...
Estic trist perquè deixo una regidoria que m’agrada. Per tema horaris, m’ho podia compaginar millor amb aquesta regidoria. Les dues regidories no les hagués pogut portar bé.

Com creu que és Jordi Gesé com a regidor?
Com a regidor sóc una persona bastant insistent que intenta millorar tot allò que ja hi havia i intentar fer-ho bé per tothom, tot i que és difícil.

Quin ha sigut el seu millor moment com a regidor?
El meu nomenament com a regidor fa 5 anys. Poder fer allò que més t’agrada i amb la regidoria d’Esports que era el que volia, és una sort. Vaig estar molt content. 

El moment més complicat?
(Silenci) Hi ha moments que són feixucs...

Algun exemple?
Quan veus que vols fer coses i no les pots fer.

Per quin motiu?
Pressupostari bàsicament, vols fer una cosa i no la pots fer. Sents les entitats amb les necessitats que tenen, n’hi ha moltes que tenen raó, però no coneixen la realitat total del què tenim a l’Ajuntament. No pots satisfer totes les seves voluntats i has d’anar fent nyaps, mica en mica, per intentar complir alguna de les seves necessitats. Però bé, forma part d’estar dins de la política. 

Quina ha sigut la seva gran errada?
(Rumia) Fer que els nens de la piscina paguessin a partir dels 3 anys. Hi van haver pares que ens van comentar que li havien tret l’abonament al seu fill i nens de la mateixa classe no el tenien. Per intentar controlar això vam buscar ordenances de diferents municipis i ens vam decantar per aquesta. 


La piscina municipal de Sant Joan.


Seguim amb el tema de la piscina. Un dels assumptes que es va destacar més de la campanya electoral de les eleccions municipals va ser la piscina coberta. Ramon Planell, d’ERC, per activa i per passiva va defensar la construcció de la piscina. És inviable?
Els estudis que hi havia en aquells moments deien que era viable. 

I en quin moment es van fer?
No sabria dir-te la data exactament però era anterior al 2011. 

I a dia d’avui, construir una piscina coberta és viable?
Ara per ara, no és viable, es necessita un nombre d’abonats molt alt per fer-la rendible. I fruit del moment que estàvem, per sort ja no estem igual, nosaltres vam decidir no incorporar-la al programa. El que si que es farà és un estudi de viabilitat nou i aquest estudi marcarà si en el Sant Joan del futur és viable o no. 


Com definiries la relació que has tingut amb les diferents entitats esportives del municipi?
Estic prou content. En el 2011 la situació requeria prendre mesures econòmiques importants i no podia donar tot allò que em van demanar. Crec que la majoria de les entitats ho van entendre. Una prova d’això és la Festa de la Primavera. Sota el meu criteri era una festa dels regidors que hi havia a l’Ajuntament i no era una caminada de les entitats que és el que he intentat fer i he promogut. 


Hi ha hagut moments de tensió, repassem-los:

·     Un dels temes importants van ser les reivindicacions que va fer el Club de Tennis de Sant Joan demanant mesures per tal de millorar les pistes.
Les obres grans no les hem pogut fer en aquests 5 anys. En el cas del tennis és curiós perquè totes les petites coses que ens van demanar les vam fer totes. Des de: col·locar una font, regularitzar l’escola de tennis, es canvien els paravents, l’enllumenat, es reserva via Internet, etc. Arreglar les pistes no ho hem fet perquè val 90.000€.

Aquest és l'estat actual de la pista exterior. Foto: A.S.P.
·    Amb la creació de més equips per part del Futsal Athlètic Vilatorrada les instal·lacions van quedar petites. El Futsal l’any vinent volen crear més equips, afegit als que ja té el CB Vilatorrada.  Com es pot solucionar la falta d’espai?
La pista exterior s’ha arreglat en un temps rècord. Veient el neguit que es va ocasionar, vam demanar ajuda a la Diputació i es va poder condicionar-ho de forma molt ràpida. Tema solucionat.

·       Al pavelló hi haurà alguna remodelació prevista?
El que es farà el setembre és un conveni de sessió d’espais. Allà es debatrà i es consensuarà la sessió d’espais que anirà en funció a les necessitats de les entitats. Si un club creix i l’altre es queda igual, això vol dir que probablement alguna haurà de cedir alguna cosa. És lògic que sigui així. Els espais són els que són i ara mateix no se si està ben repartit.

·         No?
Els dos clubs (Atlètic Vilatorrada i CB Vilatorrada) s’entenen. Però no està ben repartit. Per exemple, en els partits de dissabte el bàsquet no volen jugar cap diumenge i el futsal s’adapta en els forats que els deixa el bàsquet. Però estaria bé que el futsal tingués un dia definit per jugar i no variar en funció de l’altre entitat. 

Imatge de l'últim derbi disputat a l'Estadi Municipal. Foto: A.S.P.
·       L’Estadi Municipal de Sant Joan porta temps saturat. El Joanenc té molts equips i s’ha d’afegir als dies que juga el Palillo i els Veterans. La temporada vinent el Palillo vol crear algun equip base. Es farà alguna reforma concreta? Està previst? A llarg termini es pot construir un camp de futbol 7?
Quan jo vaig entrar com a regidor, hi havia una percepció que a la zona esportiva es feien les coses com a bolets. Necessitem alguna cosa... pum! I anar fent. No s’havia fet mai cap estudi per veure com hauria de ser la zona d’aquí uns quants anys. La pista exterior va costar molts diners i no tenia cap utilitat. Hi havia particulars que la lloguen i Els Reis del so. Ara ja és diferent amb el futsal i el bàsquet. Nosaltres al programa electoral del 2011 portàvem que construiríem un camp de futbol 7. Vam fer l’estudi i sortia que Sant Joan no necessitava un altre instal·lació així. El Joanenc té molts nens del poble però també d’altres municipis de la comarca, un 30 o 40%, crec jo. S’ha de tenir en compte que la natalitat va a la baixa, així que no es farà el camp de futbol 7. 

Al programa electoral també dèieu que construiríeu pistes de pàdel...
La intenció és fer-les. Però primer farem un estudi.

El CB Vilatorrada, juntament amb la majoria de les entitats de Sant Joan, volen que el pavelló municipal porti com a nom, pavelló Andreu Garcia. Hi estàs a favor?
No hi estic gens a favor. No perquè sigui ni l’Andreu Garcia, ni l’Alberto Luján, ni el Juan Carlos Reina. Penso que els equipaments municipals són patrimoni de tots els santjoanencs i no n’hi ha ni un que tingui un nom d’una persona.

A Sant Martí de Torruella sí...
Ells tenen la seva autonomia. Ho van decidir en un Ple de Sant Martí. Penso que hi ha molts mecanismes per recordar a una persona. Per exemple, el torneig d’homenatge de Setmana Santa a l’Alberto Luján. Molts de l’equip de govern pensen igual que jo. 
La façana del Pavelló Municipal. Foto: A.S.P.



dissabte, 30 de gener del 2016

L’espoli fiscal, i el rellotge de 1.000€

Lladó parlant sobre els pressupostos en un moment del Ple Municipal de dijous. Foto: A.S.P.
Vuit espectadors van presenciar l’espectacle del Ple Municipal de dijous 28 de gener. Els pressupostos municipals es van aprovar com estava previst: 9 vots a favor per part de l’equip de govern, i 8 en contra, de l’oposició.

Va ser un ple mogudet i d’alt voltatge. Hi va haver moments on el ball de bastons dialèctic va arribar a eclipsar els pressupostos. Les paraules farcides de duresa van anar rebotant d’esquerra a dreta i d’amunt a avall, i al revés. L’oposició ataca els pressupostos. L’equip de govern, els defensa, i anar fent.

Un dels moments més tensos va arribar amb la relació Catalunya-Espanya pel mig. Abans de les votacions dels pressupostos, el número 1 d'ERC, Ramon Planell, va respondre a les crítiques de l’oposició dient que “El PP està endarrerint l’economia de Catalunya, la culpa la tenen ells. L’espoli fiscal que ens sotmet Espanya és una vergonya. Fa ràbia, és indignant. És com si fóssim una colònia d’ultramar de l’imperi anglès. Vivim per sota de l’Estat del Benestar. És una misèria el que podem invertir per culpa de l’espoli. Des de l’Ajuntament només podem ser valents i estar al costat dels més febles, i això passa per la independència de Catalunya”.

Javaloyes va contestar a Planell: “Els que roben a Catalunya són els d’aquí que porten 30 anys robant”. Tortolero també va voler replicar al regidor d’ERC: “Defensant aquests pressupostos sembla que no sigueu un partit d’esquerres. Feu referència a l’espoli d’Espanya i no dieu res de CDC, que vosaltres governeu amb el partit dels Pujol. Només us importa la independència i no els veïns de Sant Joan”.

Planell va contraatacar: “no entenc com teniu la barra de dir que la política d’Espanya no afecta la política municipal. És increïble que digueu això. L’espoli hi és i ho sabeu. PSC i Iniciativa ho han reconegut en diverses ocasions. Aquí estem per defensar els interessos de la gent de Sant Joan i de Catalunya”. I ho va rematar amb un: “No hi ha pitjor cec que qui no vol veure” i “No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar”.

DOSIS DE SURREALISME
Dalí i el seu surrealisme van impregnar, per moments, la sala de Plens de l’Ajuntament. L’estira i arronsa de declaracions quedava aparcat i temes com el pipican il·legal situat al parc García Lorca que ningú en tenia constància, van destensar l’ambient.

Un rellotge, i no els rellotges tous de l’artista empordanès, va ser un altre dels protagonistes de la nit. La líder del PSC de Sant Joan, Elia Tortolero, va sorprendre al fer referència als 1.000€ en què està pressupostat un nou rellotge per la piscina municipal. El regidor d’esports, Jordi Gesé, esclatava a riure. Tortolero es queixava de l’enorme cost del rellotge: “És una despesa excessiva i innecessària. Porta tota la vida el mateix i segueixo viva”. L’alcalde, Gil Ariso, responia: “La gent que va a la piscina ha de tenir noció de l’hora. Hi ha d’haver un rellotge com Déu mana. Amb un altre rellotge, tranquil·la que seguiràs viva”.

A la sala cap rellotge assenyalava la fi d’un Ple estrambòtic, preludi ideal per la festa del carnestoltes.

Fet per: Aleix Solernou