L'Athlètic Vilatorrada 'B' es proclama campió de lliga

Amb aquesta gesta, l'equip aconsegueix ascendir a Segona Catalana

Celebració de l'equip després de la victòria. Foto: A.S.P.

El Futsal Athlètic Vilatorrada 'B' ha tocat la glòria a base de ritme, insistència, caràcter i pilotes al peu. El Vilatorrada necessitava guanyar al quart classificat, l'Ordal, per endur-se la lliga. Marc Zamora, al minut 6, obria la llauna amb un xut de falta i ensenyava als seus companys el camí cap a la consecució del campionat.

L'inici del partit va ser trepidant i vistós pels aficionats. El Vilatorrada portava el pes del joc i generava forces ocasions de gol. L'Ordal es defensava com podia i, de forma esporàdica, posava la por al cos amb alguna acció meritòria.

Dels peus de Guille López va néixer el segon gol dels locals. Guille va fer una paret amb el seu company Ben Hammidi i va enviar un xut imparable a l'esquadra. Amb el 2-0 en el marcador, l'Ordal va intentar reaccionar. Un Vilatorrada més relaxat, va deixar que els visitants prenguessin la iniciativa. La defensa seriosa dels de Sant Joan desbaratava el gol de l'Ordal. Coro i el capità Raul, inquietaven els rivals.

Ordal i Vilatorrada abans de l'inici del matx. Foto: A.S.P.

A l'inici de la represa, Guille marcava el 3 a 0 després d'un gran xut ras i potent des de fora l'àrea. Les ocasions de gol es repartien pels dos equips. El porter del Vilatorrada aturava un 1x1 de l'Ordal. Un Guille elèctric, seguia marejant la defensa dels rivals.

A falta d'uns quinze minuts per acabar el partit, l'Ordal jugava amb porter-jugador i embotellava al Vilatorrada. Els santjoanencs oferien una defensa sense esquerdes que obligava als rivals a jugar pel perímetre sense fer gaire mal. L'Ordal va avisar amb un xut al travesser. A les acaballes de l'encontre, un xut de lluny del capità visitant Xavier Vendrell posava el 3-1 final.

Plantilla de l'Athlètic Vilatorrada 'B'. Foto: A.S.P.

DECLARACIONS POST-PARTIT:

ISRAEL RUIZ (Entrenador): "La primera part semblava que el partit ens seria fàcil però després han apretat molt i ens ha costat aguantar".

"A principis de temporada, no teníem cap expectativa de quedar campions. Partit a partit hem vist que era possible guanyar la lliga i al final, ho hem aconseguit".

"La clau ha sigut la unitat, el bon rotllo que hi ha hagut entre jugadors, cos tècnic i directiva".


MARC ZAMORA (Capità): "Era un partit complicadíssim. Hem treballat bé i al final ens en hem ensortit".

"Hem tingut una dinàmica bona al llarg de tota la temporada. Tot i així, hem deixat escapar forces punts a casa. Però bé, hem sigut els més regulars de la lliga i s'ha demostrat".


DAVID LÓPEZ 'ANTOINE' (President): "Estem molts contents. Amb l'equip que tenim, l'objectiu era pujar de categoria. Sens dubte, som millors que la resta d'equips de la lliga".

"Som un equip jove, amb un potencial enorme".

"Zamora i Juanma són dos jugadors de club que porten l'escut del Vilatorrada al cor".

Gesé: "Ara per ara, la piscina coberta és inviable"

Tal i com va anunciar Vila-Torrada, el convergent Jordi Gesé deixa la regidoria d'Esports. Eduard Mata, actual regidor de Comerç, Turisme i Consum ocuparà el seu lloc. Amb Gesé fem un repàs dels seus 5 anys al capdavant d'Esports.

Gesé en el ple d'investidura d'Ariso com alcalde. Foto: A.S.P.

Per què ha plegat de regidor d’Esports?

Estrictament per motius personals i laborals. Faig meves unes paraules que diu el Gil Ariso: “La política és una feina d’aventura que dura un temps i tard o d’hora, l’aventura s’acaba”. 

Però tot i així, segueix com a regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat...

Estic trist perquè deixo una regidoria que m’agrada. Per tema horaris, m’ho podia compaginar millor amb aquesta regidoria. Les dues regidories no les hagués pogut portar bé.

Com creu que és Jordi Gesé com a regidor?

Com a regidor sóc una persona bastant insistent que intenta millorar tot allò que ja hi havia i intentar fer-ho bé per tothom, tot i que és difícil.

Quin ha sigut el seu millor moment com a regidor?

El meu nomenament com a regidor fa 5 anys. Poder fer allò que més t’agrada i amb la regidoria d’Esports que era el que volia, és una sort. Vaig estar molt content. 

El moment més complicat?

(Silenci) Hi ha moments que són feixucs...

Algun exemple?

Quan veus que vols fer coses i no les pots fer.

Per quin motiu?

Pressupostari bàsicament, vols fer una cosa i no la pots fer. Sents les entitats amb les necessitats que tenen, n’hi ha moltes que tenen raó, però no coneixen la realitat total del què tenim a l’Ajuntament. No pots satisfer totes les seves voluntats i has d’anar fent nyaps, mica en mica, per intentar complir alguna de les seves necessitats. Però bé, forma part d’estar dins de la política. 

Quina ha sigut la seva gran errada?

(Rumia) Fer que els nens de la piscina paguessin a partir dels 3 anys. Hi van haver pares que ens van comentar que li havien tret l’abonament al seu fill i nens de la mateixa classe no el tenien. Per intentar controlar això vam buscar ordenances de diferents municipis i ens vam decantar per aquesta. 

La piscina municipal de Sant Joan.

Seguim amb el tema de la piscina. Un dels assumptes que es va destacar més de la campanya electoral de les eleccions municipals va ser la piscina coberta. Ramon Planell, d’ERC, per activa i per passiva va defensar la construcció de la piscina. És inviable?

Els estudis que hi havia en aquells moments deien que era viable. 

I en quin moment es van fer?

No sabria dir-te la data exactament però era anterior al 2011. 

I a dia d’avui, construir una piscina coberta és viable?

Ara per ara, no és viable, es necessita un nombre d’abonats molt alt per fer-la rendible. I fruit del moment que estàvem, per sort ja no estem igual, nosaltres vam decidir no incorporar-la al programa. El que si que es farà és un estudi de viabilitat nou i aquest estudi marcarà si en el Sant Joan del futur és viable o no. 

Com definiries la relació que has tingut amb les diferents entitats esportives del municipi?

Estic prou content. En el 2011 la situació requeria prendre mesures econòmiques importants i no podia donar tot allò que em van demanar. Crec que la majoria de les entitats ho van entendre. Una prova d’això és la Festa de la Primavera. Sota el meu criteri era una festa dels regidors que hi havia a l’Ajuntament i no era una caminada de les entitats que és el que he intentat fer i he promogut. 

Hi ha hagut moments de tensió, repassem-los:

·     Un dels temes importants van ser les reivindicacions que va fer el Club de Tennis de Sant Joan demanant mesures per tal de millorar les pistes.

Les obres grans no les hem pogut fer en aquests 5 anys. En el cas del tennis és curiós perquè totes les petites coses que ens van demanar les vam fer totes. Des de: col·locar una font, regularitzar l’escola de tennis, es canvien els paravents, l’enllumenat, es reserva via Internet, etc. Arreglar les pistes no ho hem fet perquè val 90.000€.

Aquest és l'estat actual de la pista exterior. Foto: A.S.P.

·    Amb la creació de més equips per part del Futsal Athlètic Vilatorrada les instal·lacions van quedar petites. El Futsal l’any vinent volen crear més equips, afegit als que ja té el CB Vilatorrada.  Com es pot solucionar la falta d’espai?

La pista exterior s’ha arreglat en un temps rècord. Veient el neguit que es va ocasionar, vam demanar ajuda a la Diputació i es va poder condicionar-ho de forma molt ràpida. Tema solucionat.

·       Al pavelló hi haurà alguna remodelació prevista?

El que es farà el setembre és un conveni de sessió d’espais. Allà es debatrà i es consensuarà la sessió d’espais que anirà en funció a les necessitats de les entitats. Si un club creix i l’altre es queda igual, això vol dir que probablement alguna haurà de cedir alguna cosa. És lògic que sigui així. Els espais són els que són i ara mateix no se si està ben repartit.

·         No?

Els dos clubs (Atlètic Vilatorrada i CB Vilatorrada) s’entenen. Però no està ben repartit. Per exemple, en els partits de dissabte el bàsquet no volen jugar cap diumenge i el futsal s’adapta en els forats que els deixa el bàsquet. Però estaria bé que el futsal tingués un dia definit per jugar i no variar en funció de l’altre entitat. 

Imatge de l'últim derbi disputat a l'Estadi Municipal. Foto: A.S.P.

·       L’Estadi Municipal de Sant Joan porta temps saturat. El Joanenc té molts equips i s’ha d’afegir als dies que juga el Palillo i els Veterans. La temporada vinent el Palillo vol crear algun equip base. Es farà alguna reforma concreta? Està previst? A llarg termini es pot construir un camp de futbol 7?

Quan jo vaig entrar com a regidor, hi havia una percepció que a la zona esportiva es feien les coses com a bolets. Necessitem alguna cosa... pum! I anar fent. No s’havia fet mai cap estudi per veure com hauria de ser la zona d’aquí uns quants anys. La pista exterior va costar molts diners i no tenia cap utilitat. Hi havia particulars que la lloguen i Els Reis del so. Ara ja és diferent amb el futsal i el bàsquet. Nosaltres al programa electoral del 2011 portàvem que construiríem un camp de futbol 7. Vam fer l’estudi i sortia que Sant Joan no necessitava un altre instal·lació així. El Joanenc té molts nens del poble però també d’altres municipis de la comarca, un 30 o 40%, crec jo. S’ha de tenir en compte que la natalitat va a la baixa, així que no es farà el camp de futbol 7. 

Al programa electoral també dèieu que construiríeu pistes de pàdel...

La intenció és fer-les. Però primer farem un estudi.

El CB Vilatorrada, juntament amb la majoria de les entitats de Sant Joan, volen que el pavelló municipal porti com a nom, pavelló Andreu Garcia. Hi estàs a favor?

No hi estic gens a favor. No perquè sigui ni l’Andreu Garcia, ni l’Alberto Luján, ni el Juan Carlos Reina. Penso que els equipaments municipals són patrimoni de tots els santjoanencs i no n’hi ha ni un que tingui un nom d’una persona.

A Sant Martí de Torruella sí...

Ells tenen la seva autonomia. Ho van decidir en un Ple de Sant Martí. Penso que hi ha molts mecanismes per recordar a una persona. Per exemple, el torneig d’homenatge de Setmana Santa a l’Alberto Luján. Molts de l’equip de govern pensen igual que jo. 

La façana del Pavelló Municipal. Foto: A.S.P.

La picabaralla, l’element sobrer del partit

Abraçades al final de l'encontre. Foto: A.S.P.

En la primera part, l’Athlètic Vilatorrada va aguantar estoicament l’ímpetu del Manresa. La sobrietat de l’equip al darrere combinada amb una brillant actuació d’Aleix Dalmau feia enneguitar els manresans.

Les espurnes que van saltar a la pista des d’un principi van encendre, a les acaballes del partit, el foc de la trifulga. El Vilatorrada es defensava i un jugador del Manresa li etziba un cop de colze al jugador local. Aquest si torna i picabaralla formada. El porter dels visitants va esprintar fins a la zona del conflicte i, visiblement alterat, va caldejar encara més l’ambient. Després d’uns minuts de tensió, els jugadors d’ambdós equips es van tranquil·litzar i es van poder disputar els minuts finals del partit. 

L'afició va omplir gairebé totes les localitats de l'estadi. Foto: A.S.P.

NOMS PROPIS

El capità de l’Athlètic Vilatorrada, Daniel López ‘Antoine’, resumia el partit d’aquesta manera: “La primera part a anat molt bé. Hem jugat de tu a tu al Manresa. Crec que hem tingut més ocasions nosaltres i hem marxat al descans amb 0-1. Els dos gols ràpids sortint de la mitja part ens han fet molt mal. Ens han deixat tocats”.

‘Antoine’ també té paraules per agrair el suport de l’afició: “Són un 10. Volíem omplir l’estadi i ho hem fet. Són fantàstics. Ara toca canviar de xip i pensar únicament en la lliga. Per nosaltres ha sigut un premi poder jugar aquesta ronda de Copa Catalunya. Centrarem els nostres esforços en intentar aconseguir l’ascens de categoria”.

Dos nanus joves amb un talent que es va coent a foc lent. Els santjoancs Edu Saavedra i Carlos Lavado tornaven a trepitjar la pista del Pavelló, però vestits de vermell. Va ser un partit especial per a ells. “És un plaer jugar aquest estadi. Dóna gust. Tenen una afició espectacular. Sempre que puc vinc a animar el Vilatorrada. Els hi desitjo molta sort de cara la lliga. Espero que aquest any tornin a ascendir de categoria”, deia al finalitzar el partit Lavado.

L’ Athlètic Vilatorrada perd el partit però no l’orgull

Els jugadors de l'Athletic Vilatorrada i el Manresa es saluden amistosament al final del partit. Foto: J.G.M

L’Athlètic Vilatorrada no ha pogut aconseguir la gesta. Els santjoanencs han lluitat fins al final i s’han deixat la pell contra un Manresa que ha superat als locals per 2-5 i que ha sigut superior en un partit amb el pavelló ple de gom a gom.

Una primera part molt igualada donava esperances al Futsal Athletic Vilatorrada, amb una defensa impecable que esperava el moment perfecte per estrenar el marcador en un contraatac. El Manresa va sortir moderat a la primera part però tot i així es va apropar en més d’una ocasió a la porteria defensada per Aleix Dalmau, el qual va salvar en més d’una ocasió als santjoanencs. Després de molt insistir, a les acaballes del primer període, el jugador del Manresa Marc Fernández engaltava un xut potent i imparable per Dalmau que deixava el marcador 0-1 al descans.

A la segona part, tot va canviar. El Manresa va sortir a per totes i va marcar dos gols en un període molt curt de temps a l’inici de la segona meitat que van deixar a l’Athletic Vilatorrada molt tocat. El primer dels dos gols, de José Antonio Calvo, prové d’una jugada d’estratègia executada a la perfecció pels visitants, mentres que el segon, i tercer en el marcador, és un xut d’Antonio Cortés en el que el porter local no va donar tot el que va demostrar en la primera part. En un contaatac dels manresans arribaria el 0-4, obra de Abdelaliz amb assistència de l’Edu Saavedra.

Els locals no van llançar la tovallola en cap moment i Adrián López, el màxim realitzador de l’Athletic Vilatorrada en lliga amb 20 gols, marcava el primer gol dels locals. Tot seguit, el Manresa no li va donar temps als santjoanencs per a l’esperança i Marc Fernández marcava el cinquè i definitiu gol dels visitants que esdevingué en l’inici dels incidents produïts posteriorment entre els dos equips. El partit quedava amb el definitiu 2-5 després d’un segon gol d’Adrián López.

Amb aquest resultat, l'Athletic Vilatorrada queda eliminat de la Copa Catalunya i es centra únicament en la lliga, on té possibilitats d'aconseguir un tercer ascens consecutiu.

 

López: "Contra el Manresa tenim molt a guanyar i poc a perdre"

El president, David López al bar que gestiona el club. Foto: A.S.P.

Aquesta temporada el Futsal Athlètic Vilatorrada afrontava el repte més gran fins al moment: la construcció d’equips base. L'estructura del club la formen: un equip de benjamins, alevins, cadets i juvenils, afegit al Filial i al Primer Equip que ja s’havien creat amb anterioritat. 

L’Athlètic Vilatorrada avança imparable. Any a any segueixen creixent i volen més. Entrevistem al president de l’entitat, David López, per parlar de l’experiència dels equips base i de la situació del Primer Equip, que aquest diumenge juga contra el Manresa en una nova ronda de Copa Catalunya.

Aneu vent en popa...

La gent té moltes ganes i estan molt implicats. 

La clau de l’èxit?

El bon rotllo, el bon ambient.

I com s’aconsegueix això?

Ho fas bé i els pares són una pinya. I això es nota. 

 

Aquesta temporada heu apostat pel futbol base. Com està funcionant?

Està anant molt bé, la veritat. Tenim un coordinador que està molt implicat. És molt bo, coneix molta gent i sap el què toca. És molt ambiciós en aquest aspecte, no vol tenir una base com el Joanenc amb 25 equips, vol tenir una base de 2 equips màxim per categoria. 

Quin és el sostre el Futsal Athlètic Vilatorrada?

La temporada vinent farem més equips. Volem tenir més nens per tenir les categories complertes i a partir d’aquí, treballar-ho molt bé. No ens agrada la paraula competir. Nosaltres volem formar persones. Des de fa poques setmanes, tenim una aula de reforç perquè els nens puguin venir aquí a fer els deures. Així treballem esport i educació. 

Imatge de tots els jugadors que componen el club. Foto: Athlètc Vilatorrada.

Alguns maldecaps amb el tema de compartir pista?

Hem aconseguit que Juvenil, Filial i Primer Equip entrenin sempre al pavelló i la resta d’equips, un dia ho facin a la pista exterior i l’altra al  pavelló. El CB Vilatorrada té onze equips i nosaltres sis. Per ser justos, ells els hi tocaria tres dies al pavelló i nosaltres dos. En l’actualitat, el Vila té quatre dies sencers i nosaltres només un. A més, el bàsquet tenien tres despatxos, el tennis un, la petanca ho compartia amb els de les bicis i nosaltres no en teníem cap. Almenys ara tenim despatx propi. Considerem que ens ho mereixem i ho necessitem. 

 

Anem al Primer Equip. Finalment la ratxa bestial de victòries s’ha acabat aquesta temporada. Quin gust té la derrota?

De 53 partits, en vam guanyar 50 i només en vam empatar 3. Aquests any hem perdut tres vegades. Dues han sigut derrotes merescudes. La veritat és que estem tenint molta mala sort amb les lesions. Tots són molt bons però el nostre millor jugador, que ens aporta sempre un plus, porta 13 mesos sense jugar.  A més a més, tenim jugadors que treballen de tardes o de nit i molts dies no es pot entrenar.

L’objectiu és tornar a pujar?

No els hi he marcat cap objectiu. Ells han de tornar a gaudir a la pista. Si s’ho passen bé no hi ha equip que els pari. Tenim plantilla suficient per pujar de categoria. Però s’han ascendit dos anys seguits. Si no es puja aquest any, serà el següent. No seria un fracàs no fer-ho. 

Plantilla del Primer Equip de l'Athlètic Vilatorrada. Foto: Athlètic Vilatorrada.

 

Aquest diumenge a les 18h, partit de Copa Catalunya contra el Manresa de Futbol Sala. A punt?

Tenim moltes ganes. La majoria de jugadors d’aquí han jugat amb el Manresa. Quan jugues contra el teu exequip tens ganes de demostrar que estaves allà per alguna cosa. El Manresa està tres categories per sobre nostre. Tenim poc a perdre i molt a guanyar. Sortirem sense pressió, a gaudir de l’ambient. Segur que estarà ple. 

Què me’n dius de les queixes del Manresa al no poder jugar el matx entre setmana?

Entre setmana no podíem jugar. Som pocs a entrenar i l’afició no vindria. Ens critiquen per això. Han d’entendre la nostra situació. Som un equip petit. Si no, haguéssim hagut de jugar amb el Filial o els Juvenils. Sembla com si tinguessin por. En pretemporada l’any passat ens van guanyar 3-2 i va anar just. Que juguin contra els que han de jugar no contra els que ells volen que juguem. Més igual que ens critiquin, tinc la consciencia tranquil·la. Parlarem al camp. 

Què els hi diries a l’afició perquè s’animessin a omplir el pavelló?

Que vinguin a gaudir com ho farem nosaltres. Amb empenta i il·lusió. Serà una festa!