Jordi Gesé plega com a regidor d'Esports

Gesé abraçant-se amb l'alcalde de Sant Martí, Artur Gannau, després de conèixer el resultat de les municipals. Foto: A.S.P.

El convergent Jordi Gesé deixa la regidoria d'Esports. Eduard Mata, actual regidor de Comerç, Turisme i Consum ocuparà el seu lloc.

Gesé abandona Esports però continuarà vinculat a l'Ajuntament ja que seguirà exercint de regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat.

Després de 5 anys al capdavant de la regidoria plega per motius personals: "Coses que passen. És una decisió personal". Gesé creu que: "He intentat millorar el què s'havia fet anteriorment. Suposo que la resta de regidors van entrar amb la mateixa idea. Es tracta d'anar sumant pel benefici del poble. Estic molt content per l'experiència com a regidor d'Esports. Aquesta regidoria  ha sigut la nineta dels meus ulls". També, aconsella que: "Tothom passi per diferents regidories. Et permet conèixer la realitat que envolta el municipi i et dóna una perspectiva diferent de Sant Joan".

¿Quina serà la gran obra pública de la legislatura?

Es vol convertir aquesta zona en un dels pulmons de Sant Joan. Foto: A.S.P.

Si a la legislatura anterior, les obres públiques van ser escasses, en aquest mandat, el govern de Convergència i Esquerra està disposat a revertir la situació. Un dels grans canvis físics que patirà Sant Joan de Vilatorrada serà la transformació del Torrent del Canigó. El govern vol potenciar aquesta zona i la convertirà en un dels pulmons del municipi.

La idea és urbanitzar el tram final del passeig de l’Avinguda del Torrent del Canigó i construir un parc on ara hi ha la zona d’aparcament de vehicles. També es faran obres en el carrer que hi ha al darrera del Centre d’Atenció Primària (CAP) perquè pugui enllaçar amb la zona de parc. I si es pot, s’intentarà arreglar la resta del Torrent del Canigó que no està en bon estat.

Està previst que les obres s’iniciïn  al 2017 i s’acabin al 2018, cap a finals de la legislatura. 

El projecte encara està verd i, de moment, el govern municipal té altres prioritats sobre la taula, però en el pressupost d’aquest mandat ja incloïa la inversió. Segons el Pla d’Actuació Municipal, aquesta obra li costarà als santjoanencs aproximadament un milió i mig d’euros. La proposta d’inversió inicial del 2017 està xifrada amb 450.000€. I el milió restant està dins de la inversió del 2018.

Les obres al canal començaran entre finals de 2016 i començaments de 2017

El regidor d’Economia i Règim Intern, Ignasi Lladó, anunciava en una entrevista a Vila-Torrada que la gran inversió del 2016 seria la canalització del canal en el seu pas per la zona esportiva. Però sembla ser, que les obres a la zona esportiva no s’iniciaran fins a finals d’any i, fins i tot, es podrien començar a principis de 2017. El projecte encara està en fase de construcció i s’ha d’adjudicar a una empresa perquè ho pugui dur a terme.

Lladó: "L’anterior legislatura va servir per eixugar el deute"

Lladó durant un Ple Municipal. Foto: A.S.P.

Ha costat quadrar els pressupostos?

Són els primers pressupostos amb un Ajuntament completament sanejat però que han estat bastant complexes perquè cada any els préstecs disminuïen i aquest any han pujat una mica i ha costat quadrar-ho tot però al final ho hem aconseguit.

Quines mancances tenen aquests pressupostos?

Penso que no n’hi ha cap mancança a nivell de gestió quotidiana. Totes les àrees queden cobertes.

Són uns pressupostos d’esquerres, de centre o de dretes?

Són uns pressuposts que intenten satisfer la necessitat de tots els habitants i que per primera vegada en 4 anys inclouen una inversió important en una infraestructura del poble. Fins ara degut al sanejament que hem hagut de fer no s’ha via pogut realitzar.

El canal és la inversió més gran que es farà en aquest 2016?

Sí, sens dubte serà la gran inversió de l’any. S’ha de fer el projecte del canal però consistirà en endegar el canal des d’on està ara fins a la resclosa de darrera de la piscina, segurament serà en rocalla, se n’està acabant de parlar, i adequar una anella verda al voltant de la zona esportiva.

Però això quan costarà?

Si demanem un crèdit de 500.000€, que ja veurem si el demanem  i la quantitat exacta, el deute serà inferior al què hi havia el 31 de desembre de 2010. Aquesta quantitat suposaria un 23% inferior del total que hi havia abans. Ens sentim legitimats per fer una inversió així. Sant Joan de Vilatorrada s'ho mereix. L’anterior legislatura vam haver d’eixugar el deute que hi havia, pagar totes les factures.

Quan hi van haver les reivindicacions per part dels veïns del Sector Llobet per un  ‘Parc digne’ se’ls hi va dir que a través dels pressupostos participatius, es faria una inversió important al barri.  

Segons vam acordar en el pacte de govern, s’invertiran 90.000€ en la zona del Sector Llobet, Sector Costarrodona i Sector Nord. Cada any tocarà una zona. Això es començarà el 2016 i s’acabarà al 2018. Entre les propostes dels veïns i dels tècnics de l’Ajuntament, hi haurà una votació popular i el que es decideixi és el què es farà. Els 90.000€ suposen un 1% del pressupost. És una de les coses que abans no hi era i ho hem assumit com a nou.

Imatge del camp de futbol del Parc Llobet. Foto: A.S.P.

En el Ple, davant l’allau de propostes per part de l’oposició, l’alcalde els hi va recriminar que no les haguessin fet abans. Quin paper ha jugat l’oposició en aquests pressupostos?

A la resta de partits, se’ls entrega la documentació i després es fa una comissió per acceptar propostes. En aquella comissió no hi van haver excessives propostes, i llavors al dia del Ple et trobes amb el què et trobes. No em va sorprendre. Ja m’ho esperava.

El líder del Partit Popular va fer referència durant el Ple de la pujada de l’IBI amb un 2,5% i l’augment de les taxes. Què me’n diu ?

Per part nostra, el què intentem és mantenir els ingressos del IBI. El 2016 s’aplica un coeficient reductor sobre els valors cadastrals del 92%, si perdem aquest 8% d’ingressos són uns 200.000€ i si ja ens ha resultat complicat quadrar el pressupost imagina’t sense això. Hem de partir de la premissa que els ingressos de l’Ajuntament de Sant Joan són molt estables i si perds 200.000€ per culpa d’aquest tema només pots fer: o els treus d’un altra banda, complicat, o baixes la teva despesa en 200.000€.

En l’actualitat, Sant Joan té 666 persones registrades a l’atura. Dotar dels Plans d’Ocupació amb uns 500.000€ va ser una de les vostres promeses electorals, com està el tema?

Estem esperant la subvenció que ens ha d’arribar. I sense renunciar, tal i com vam fer en l’anterior mandat, part de la subvenció de xarxa. Amb aquesta subvenció s’acostumen a fer coses més de 'totxu' i ja hi vam destinar 250.000 euros. La idea es tornar-hi a destinar una part.

S'ha parlat força sobre el rellotge de la piscina municipal que costarà 1.000€. 

D'un pressupost de 9,3 milions d'euros, s'ha fet molt rebombori d'una cosa que costa 1.000. La piscina municipal de Sant Joan necessita un rellotge. Desconec quines característiques tindrà però els rellotges grans no són econòmics. Però, no em sembla pas malament. 

Per últim, com està la relació amb Esquerra? Hi ha hagut sintonia per poder elaborar aquests pressupostos?

La relació és perfecte. Més que perfecte. 

Fet per: Aleix Solernou

L’espoli fiscal, i el rellotge de 1.000€

Lladó parlant sobre els pressupostos en un moment del Ple Municipal de dijous. Foto: A.S.P.

Vuit espectadors van presenciar l’espectacle del Ple Municipal de dijous 28 de gener. Els pressupostos municipals es van aprovar com estava previst: 9 vots a favor per part de l’equip de govern, i 8 en contra, de l’oposició.

Va ser un ple mogudet i d’alt voltatge. Hi va haver moments on el ball de bastons dialèctic va arribar a eclipsar els pressupostos. Les paraules farcides de duresa van anar rebotant d’esquerra a dreta i d’amunt a avall, i al revés. L’oposició ataca els pressupostos. L’equip de govern, els defensa, i anar fent.

Un dels moments més tensos va arribar amb la relació Catalunya-Espanya pel mig. Abans de les votacions dels pressupostos, el número 1 d'ERC, Ramon Planell, va respondre a les crítiques de l’oposició dient que “El PP està endarrerint l’economia de Catalunya, la culpa la tenen ells. L’espoli fiscal que ens sotmet Espanya és una vergonya. Fa ràbia, és indignant. És com si fóssim una colònia d’ultramar de l’imperi anglès. Vivim per sota de l’Estat del Benestar. És una misèria el que podem invertir per culpa de l’espoli. Des de l’Ajuntament només podem ser valents i estar al costat dels més febles, i això passa per la independència de Catalunya”.

Javaloyes va contestar a Planell: “Els que roben a Catalunya són els d’aquí que porten 30 anys robant”. Tortolero també va voler replicar al regidor d’ERC: “Defensant aquests pressupostos sembla que no sigueu un partit d’esquerres. Feu referència a l’espoli d’Espanya i no dieu res de CDC, que vosaltres governeu amb el partit dels Pujol. Només us importa la independència i no els veïns de Sant Joan”.

Planell va contraatacar: “no entenc com teniu la barra de dir que la política d’Espanya no afecta la política municipal. És increïble que digueu això. L’espoli hi és i ho sabeu. PSC i Iniciativa ho han reconegut en diverses ocasions. Aquí estem per defensar els interessos de la gent de Sant Joan i de Catalunya”. I ho va rematar amb un: “No hi ha pitjor cec que qui no vol veure” i “No hi ha pitjor sord que qui no vol escoltar”.

DOSIS DE SURREALISME

Dalí i el seu surrealisme van impregnar, per moments, la sala de Plens de l’Ajuntament. L’estira i arronsa de declaracions quedava aparcat i temes com el pipican il·legal situat al parc García Lorca que ningú en tenia constància, van destensar l’ambient.

Un rellotge, i no els rellotges tous de l’artista empordanès, va ser un altre dels protagonistes de la nit. La líder del PSC de Sant Joan, Elia Tortolero, va sorprendre al fer referència als 1.000€ en què està pressupostat un nou rellotge per la piscina municipal. El regidor d’esports, Jordi Gesé, esclatava a riure. Tortolero es queixava de l’enorme cost del rellotge: “És una despesa excessiva i innecessària. Porta tota la vida el mateix i segueixo viva”. L’alcalde, Gil Ariso, responia: “La gent que va a la piscina ha de tenir noció de l’hora. Hi ha d’haver un rellotge com Déu mana. Amb un altre rellotge, tranquil·la que seguiràs viva”.

A la sala cap rellotge assenyalava la fi d’un Ple estrambòtic, preludi ideal per la festa del carnestoltes.

Fet per: Aleix Solernou