Gozalbo: "L'alumne brillant estudia, treballa, i es diverteix"

Gozalbo a l'entrada de l'institut. Foto: A.S.P.

Josep Lluís Gozalbo va néixer el 20 d’abril de 1956 a Nules (Castelló). Va exercir de professor durant dos anys a Castelló i quatre a Borriana. Al 1989 va agafar la maleta i va aterrar a Manresa per amor. En aquell mateix any, va entrar com a docent a l’institut Quercus, ubicat al Mas Sant Joan. Del 2003 al 2007 va deixar el centre per ocupar la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Manresa.

Gozalbo és part de la història del Quercus. Ha viscut en primera persona la metamorfosi de l’institut. Per les seves aules han passat fotimers d’alumnes. A la retina acumula anècdotes per donar i per vendre. Després de vint-i-tres anys com a professor de català del centre, es jubila. 

Com afronta els últims dies de classe?

Compto els dies per acabar. El ritme que portem és molt intens. És la classe, la preparació, la correcció, la tensió amb nanos que s’han comportat malament, tot això és acumulatiu i arriba a un punt que dius prou. Cada any repetir aquest frenesí, cansa una mica. Un descans fa falta.

Ho trobarà a faltar?

Enyoraré molt l’institut, però aprofitaré el temps per fer altres coses, com llegir i viatjar. A més, podré destinar més temps a l’associació ‘Amics de les Homilies d’ Organyà’ que estem intentant portar la llengua catalana simbòlicament a diferents llocs dels països catalans.

Quins records guarda dels inicis al Quercus?

La meva arribada va coincidir amb la creació d’una línia de Batxillerat que complementava a la Formació Professional que ja s’impartia. Venia de Borriana, un institut impecable amb unes instal·lacions pràcticament noves. I arribo aquí i l’equipament era un desastre, tot força caòtic. Però guardo bons records. La ubicació del centre al Mas Sant Joan ens permetia fer classes a l’aire lliure. La construcció del nou Quercus va ser un salt qualitatiu enorme.

La fotografia de grup més antiga del centre (1992). Foto: IES Quercus

Com es defineix com a persona?

Sóc una persona que m’obsessiona la cultura, el coneixement, les persones... Tinc un vessant molt seriós i un altre molt simpàtic i optimista. Quan toca sóc una pèl rígid, i si cal, sóc més divertit.

Com el ‘Gozalbo style’, el ball que va fer imitant la cançó ‘gangnam style’.

(Riu) Doncs sí, o cantar en el karaoke. Per mi és compatibles ser seriós i divertit.

I com a professor?

Intento mostrar-me tal i com sóc. Amb els alumnes sóc sincer i pròxim. Vull que es quedin amb la meva personalitat. Crec que els pot ajudar a entendre més la vida. Si els alumnes pensen que per tenir coneixement has de ser una persona neutre i freda, associaran el coneixement al distanciament. Si entenen que conèixer és gaudir i gaudir és conèixer, descobriran la cultura com una eina per gaudir personalment.

El professor davant del mural que es va fer per Sant Jordi. Foto: A.S.P.

El Josep Lluís dels inicis ha canviat molt al Josep Lluís d’avui en dia?

En l’educació he passat de tenir una visió molt optimista, a una altra de més realista. Hem pensava que podia fer moltes coses i al final he vist que no.  

Algun exemple?

L’educació ha de ser molt dinàmica hi ha de tenir un component molt fort racional i emotiu, i el professor ha de potenciar aquestes dues parts. Però llavors te n’adones que els models socials influencien negativament l’alumnat. Aposten per la banalització i la cultura de l’esforç deixa d’existir. Si t’aconsegueixes aïllar de tot això, es podrà gaudir de l’educació i dels aprenentatges que es rep.  

Quin paper juguen les famílies?

Els pares tenen molta responsabilitat. Els nanos seran més o menys intel·ligents però l’educació, el saber estar, la responsabilitat és bàsic. I això s’ha d’inculcar a casa, és molt difícil fer-ho des de fora. Els pares han de dedicar el màxim temps possible amb els nanos. La inversió amb valors és la més important en aquesta vida.

Quines qualitats ha de reunir l’alumne perfecte?

A mi no em convenç la intel·ligència pura, sense més. Els alumnes no poden ser robots que aprenen coneixements neutres i ja està. Hi ha d’haver un equilibri entre coneixements profunds i solidaritat amb els companys. L’alumne brillant és aquell que estudia i treballa i que, a més a més, es diverteix i s’ho passa bé. Les qualitats socials són molt importants. Els professors hem de potenciar els coneixements i els valors.

Imatge de la façana del Quercus. Foto: A.S.P.

Què té el Quercus que no tinguin altres instituts?

El Quercus té un equilibri entre coneixement, valors socials, integració i emotivitat que en altres centres no hi és. El coneixement es veu en les bones notes que tenim a Selectivitat.

El SINS Cardener ofereix un model totalment diferent al del Quercus. El model tradicional està caducat?

Dins del model tradicional hem evolucionat i hem provat unes coses que han sortit millor i d’altres que no tan. No jutjaré un institut que no conec. Falta veure si aquest model amb les proves objectives que hi ha serà rendible o no. A l’ESO no passa res però a Batxillerat hi ha unes altres exigències i has de competir, vulguis o no, amb el coneixement d’altres centres per fer les proves de Selectivitat. Si es demostra que amb aquests projectes es pot triomfar, per exemple a la Selectivitat, no tinc res a dir. El model tradicional té un bagatge i ha anat evolucionat. Aquest nou model basat en els projectes fa poc que ha començat el recorregut. Quan vegi un èxit semblant entre un i altre model llavors em semblarà igual un model o un altre.

Quin serà l’ensenyament del futur?

Igual que ara no pot ser. Hi ha un relaxament global, els pares no dediquen temps als seus fills, els nanos no saben on agafar-se i el professorat no pot intervenir en certes qüestions. Anirem bé quan el professorat se’l restitueixi un cert prestigi i una dignitat, que la seva paraula tingui valor. Hi ha d’haver professors que puguin transmetre coneixements i valors. El professor ha de ser un referent. Si no hi és, l’ensenyament no funcionarà bé. No sé que faran les futures generacions de professors però sóc una mica pessimista.

Gesé: "Ara per ara, la piscina coberta és inviable"

Tal i com va anunciar Vila-Torrada, el convergent Jordi Gesé deixa la regidoria d'Esports. Eduard Mata, actual regidor de Comerç, Turisme i Consum ocuparà el seu lloc. Amb Gesé fem un repàs dels seus 5 anys al capdavant d'Esports.

Gesé en el ple d'investidura d'Ariso com alcalde. Foto: A.S.P.

Per què ha plegat de regidor d’Esports?

Estrictament per motius personals i laborals. Faig meves unes paraules que diu el Gil Ariso: “La política és una feina d’aventura que dura un temps i tard o d’hora, l’aventura s’acaba”. 

Però tot i així, segueix com a regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat...

Estic trist perquè deixo una regidoria que m’agrada. Per tema horaris, m’ho podia compaginar millor amb aquesta regidoria. Les dues regidories no les hagués pogut portar bé.

Com creu que és Jordi Gesé com a regidor?

Com a regidor sóc una persona bastant insistent que intenta millorar tot allò que ja hi havia i intentar fer-ho bé per tothom, tot i que és difícil.

Quin ha sigut el seu millor moment com a regidor?

El meu nomenament com a regidor fa 5 anys. Poder fer allò que més t’agrada i amb la regidoria d’Esports que era el que volia, és una sort. Vaig estar molt content. 

El moment més complicat?

(Silenci) Hi ha moments que són feixucs...

Algun exemple?

Quan veus que vols fer coses i no les pots fer.

Per quin motiu?

Pressupostari bàsicament, vols fer una cosa i no la pots fer. Sents les entitats amb les necessitats que tenen, n’hi ha moltes que tenen raó, però no coneixen la realitat total del què tenim a l’Ajuntament. No pots satisfer totes les seves voluntats i has d’anar fent nyaps, mica en mica, per intentar complir alguna de les seves necessitats. Però bé, forma part d’estar dins de la política. 

Quina ha sigut la seva gran errada?

(Rumia) Fer que els nens de la piscina paguessin a partir dels 3 anys. Hi van haver pares que ens van comentar que li havien tret l’abonament al seu fill i nens de la mateixa classe no el tenien. Per intentar controlar això vam buscar ordenances de diferents municipis i ens vam decantar per aquesta. 

La piscina municipal de Sant Joan.

Seguim amb el tema de la piscina. Un dels assumptes que es va destacar més de la campanya electoral de les eleccions municipals va ser la piscina coberta. Ramon Planell, d’ERC, per activa i per passiva va defensar la construcció de la piscina. És inviable?

Els estudis que hi havia en aquells moments deien que era viable. 

I en quin moment es van fer?

No sabria dir-te la data exactament però era anterior al 2011. 

I a dia d’avui, construir una piscina coberta és viable?

Ara per ara, no és viable, es necessita un nombre d’abonats molt alt per fer-la rendible. I fruit del moment que estàvem, per sort ja no estem igual, nosaltres vam decidir no incorporar-la al programa. El que si que es farà és un estudi de viabilitat nou i aquest estudi marcarà si en el Sant Joan del futur és viable o no. 

Com definiries la relació que has tingut amb les diferents entitats esportives del municipi?

Estic prou content. En el 2011 la situació requeria prendre mesures econòmiques importants i no podia donar tot allò que em van demanar. Crec que la majoria de les entitats ho van entendre. Una prova d’això és la Festa de la Primavera. Sota el meu criteri era una festa dels regidors que hi havia a l’Ajuntament i no era una caminada de les entitats que és el que he intentat fer i he promogut. 

Hi ha hagut moments de tensió, repassem-los:

·     Un dels temes importants van ser les reivindicacions que va fer el Club de Tennis de Sant Joan demanant mesures per tal de millorar les pistes.

Les obres grans no les hem pogut fer en aquests 5 anys. En el cas del tennis és curiós perquè totes les petites coses que ens van demanar les vam fer totes. Des de: col·locar una font, regularitzar l’escola de tennis, es canvien els paravents, l’enllumenat, es reserva via Internet, etc. Arreglar les pistes no ho hem fet perquè val 90.000€.

Aquest és l'estat actual de la pista exterior. Foto: A.S.P.

·    Amb la creació de més equips per part del Futsal Athlètic Vilatorrada les instal·lacions van quedar petites. El Futsal l’any vinent volen crear més equips, afegit als que ja té el CB Vilatorrada.  Com es pot solucionar la falta d’espai?

La pista exterior s’ha arreglat en un temps rècord. Veient el neguit que es va ocasionar, vam demanar ajuda a la Diputació i es va poder condicionar-ho de forma molt ràpida. Tema solucionat.

·       Al pavelló hi haurà alguna remodelació prevista?

El que es farà el setembre és un conveni de sessió d’espais. Allà es debatrà i es consensuarà la sessió d’espais que anirà en funció a les necessitats de les entitats. Si un club creix i l’altre es queda igual, això vol dir que probablement alguna haurà de cedir alguna cosa. És lògic que sigui així. Els espais són els que són i ara mateix no se si està ben repartit.

·         No?

Els dos clubs (Atlètic Vilatorrada i CB Vilatorrada) s’entenen. Però no està ben repartit. Per exemple, en els partits de dissabte el bàsquet no volen jugar cap diumenge i el futsal s’adapta en els forats que els deixa el bàsquet. Però estaria bé que el futsal tingués un dia definit per jugar i no variar en funció de l’altre entitat. 

Imatge de l'últim derbi disputat a l'Estadi Municipal. Foto: A.S.P.

·       L’Estadi Municipal de Sant Joan porta temps saturat. El Joanenc té molts equips i s’ha d’afegir als dies que juga el Palillo i els Veterans. La temporada vinent el Palillo vol crear algun equip base. Es farà alguna reforma concreta? Està previst? A llarg termini es pot construir un camp de futbol 7?

Quan jo vaig entrar com a regidor, hi havia una percepció que a la zona esportiva es feien les coses com a bolets. Necessitem alguna cosa... pum! I anar fent. No s’havia fet mai cap estudi per veure com hauria de ser la zona d’aquí uns quants anys. La pista exterior va costar molts diners i no tenia cap utilitat. Hi havia particulars que la lloguen i Els Reis del so. Ara ja és diferent amb el futsal i el bàsquet. Nosaltres al programa electoral del 2011 portàvem que construiríem un camp de futbol 7. Vam fer l’estudi i sortia que Sant Joan no necessitava un altre instal·lació així. El Joanenc té molts nens del poble però també d’altres municipis de la comarca, un 30 o 40%, crec jo. S’ha de tenir en compte que la natalitat va a la baixa, així que no es farà el camp de futbol 7. 

Al programa electoral també dèieu que construiríeu pistes de pàdel...

La intenció és fer-les. Però primer farem un estudi.

El CB Vilatorrada, juntament amb la majoria de les entitats de Sant Joan, volen que el pavelló municipal porti com a nom, pavelló Andreu Garcia. Hi estàs a favor?

No hi estic gens a favor. No perquè sigui ni l’Andreu Garcia, ni l’Alberto Luján, ni el Juan Carlos Reina. Penso que els equipaments municipals són patrimoni de tots els santjoanencs i no n’hi ha ni un que tingui un nom d’una persona.

A Sant Martí de Torruella sí...

Ells tenen la seva autonomia. Ho van decidir en un Ple de Sant Martí. Penso que hi ha molts mecanismes per recordar a una persona. Per exemple, el torneig d’homenatge de Setmana Santa a l’Alberto Luján. Molts de l’equip de govern pensen igual que jo. 

La façana del Pavelló Municipal. Foto: A.S.P.

López: "Contra el Manresa tenim molt a guanyar i poc a perdre"

El president, David López al bar que gestiona el club. Foto: A.S.P.

Aquesta temporada el Futsal Athlètic Vilatorrada afrontava el repte més gran fins al moment: la construcció d’equips base. L'estructura del club la formen: un equip de benjamins, alevins, cadets i juvenils, afegit al Filial i al Primer Equip que ja s’havien creat amb anterioritat. 

L’Athlètic Vilatorrada avança imparable. Any a any segueixen creixent i volen més. Entrevistem al president de l’entitat, David López, per parlar de l’experiència dels equips base i de la situació del Primer Equip, que aquest diumenge juga contra el Manresa en una nova ronda de Copa Catalunya.

Aneu vent en popa...

La gent té moltes ganes i estan molt implicats. 

La clau de l’èxit?

El bon rotllo, el bon ambient.

I com s’aconsegueix això?

Ho fas bé i els pares són una pinya. I això es nota. 

 

Aquesta temporada heu apostat pel futbol base. Com està funcionant?

Està anant molt bé, la veritat. Tenim un coordinador que està molt implicat. És molt bo, coneix molta gent i sap el què toca. És molt ambiciós en aquest aspecte, no vol tenir una base com el Joanenc amb 25 equips, vol tenir una base de 2 equips màxim per categoria. 

Quin és el sostre el Futsal Athlètic Vilatorrada?

La temporada vinent farem més equips. Volem tenir més nens per tenir les categories complertes i a partir d’aquí, treballar-ho molt bé. No ens agrada la paraula competir. Nosaltres volem formar persones. Des de fa poques setmanes, tenim una aula de reforç perquè els nens puguin venir aquí a fer els deures. Així treballem esport i educació. 

Imatge de tots els jugadors que componen el club. Foto: Athlètc Vilatorrada.

Alguns maldecaps amb el tema de compartir pista?

Hem aconseguit que Juvenil, Filial i Primer Equip entrenin sempre al pavelló i la resta d’equips, un dia ho facin a la pista exterior i l’altra al  pavelló. El CB Vilatorrada té onze equips i nosaltres sis. Per ser justos, ells els hi tocaria tres dies al pavelló i nosaltres dos. En l’actualitat, el Vila té quatre dies sencers i nosaltres només un. A més, el bàsquet tenien tres despatxos, el tennis un, la petanca ho compartia amb els de les bicis i nosaltres no en teníem cap. Almenys ara tenim despatx propi. Considerem que ens ho mereixem i ho necessitem. 

 

Anem al Primer Equip. Finalment la ratxa bestial de victòries s’ha acabat aquesta temporada. Quin gust té la derrota?

De 53 partits, en vam guanyar 50 i només en vam empatar 3. Aquests any hem perdut tres vegades. Dues han sigut derrotes merescudes. La veritat és que estem tenint molta mala sort amb les lesions. Tots són molt bons però el nostre millor jugador, que ens aporta sempre un plus, porta 13 mesos sense jugar.  A més a més, tenim jugadors que treballen de tardes o de nit i molts dies no es pot entrenar.

L’objectiu és tornar a pujar?

No els hi he marcat cap objectiu. Ells han de tornar a gaudir a la pista. Si s’ho passen bé no hi ha equip que els pari. Tenim plantilla suficient per pujar de categoria. Però s’han ascendit dos anys seguits. Si no es puja aquest any, serà el següent. No seria un fracàs no fer-ho. 

Plantilla del Primer Equip de l'Athlètic Vilatorrada. Foto: Athlètic Vilatorrada.

 

Aquest diumenge a les 18h, partit de Copa Catalunya contra el Manresa de Futbol Sala. A punt?

Tenim moltes ganes. La majoria de jugadors d’aquí han jugat amb el Manresa. Quan jugues contra el teu exequip tens ganes de demostrar que estaves allà per alguna cosa. El Manresa està tres categories per sobre nostre. Tenim poc a perdre i molt a guanyar. Sortirem sense pressió, a gaudir de l’ambient. Segur que estarà ple. 

Què me’n dius de les queixes del Manresa al no poder jugar el matx entre setmana?

Entre setmana no podíem jugar. Som pocs a entrenar i l’afició no vindria. Ens critiquen per això. Han d’entendre la nostra situació. Som un equip petit. Si no, haguéssim hagut de jugar amb el Filial o els Juvenils. Sembla com si tinguessin por. En pretemporada l’any passat ens van guanyar 3-2 i va anar just. Que juguin contra els que han de jugar no contra els que ells volen que juguem. Més igual que ens critiquin, tinc la consciencia tranquil·la. Parlarem al camp. 

Què els hi diries a l’afició perquè s’animessin a omplir el pavelló?

Que vinguin a gaudir com ho farem nosaltres. Amb empenta i il·lusió. Serà una festa!