 |
| Gozalbo a l'entrada de l'institut. Foto: A.S.P. |
Josep Lluís Gozalbo va néixer el 20 d’abril de 1956 a Nules (Castelló). Va exercir de professor durant dos anys a Castelló i quatre a Borriana. Al 1989 va agafar la maleta i va aterrar a Manresa per amor. En aquell mateix any, va entrar com a docent a l’institut Quercus, ubicat al Mas Sant Joan. Del 2003 al 2007 va deixar el centre per ocupar la regidoria d’Esports de l’Ajuntament de Manresa.
Gozalbo és part de la història del Quercus. Ha viscut en primera persona la metamorfosi de l’institut. Per les seves aules han passat fotimers d’alumnes. A la retina acumula anècdotes per donar i per vendre. Després de vint-i-tres anys com a professor de català del centre, es jubila.
Com afronta els últims dies de classe?
Compto els dies per acabar. El
ritme que portem és molt intens. És la classe, la preparació, la correcció, la
tensió amb nanos que s’han comportat malament, tot això és acumulatiu i arriba
a un punt que dius prou. Cada any repetir aquest frenesí, cansa una mica. Un
descans fa falta.
Ho trobarà a faltar?
Enyoraré molt l’institut, però
aprofitaré el temps per fer altres coses, com llegir i viatjar. A més, podré
destinar més temps a l’associació ‘Amics
de les Homilies d’ Organyà’ que estem intentant portar la llengua catalana
simbòlicament a diferents llocs dels països catalans.
Quins records guarda dels inicis al Quercus?
La meva arribada va coincidir amb
la creació d’una línia de Batxillerat que complementava a la Formació
Professional que ja s’impartia. Venia de Borriana, un institut impecable amb
unes instal·lacions pràcticament noves. I arribo aquí i l’equipament era un
desastre, tot força caòtic. Però guardo bons records. La ubicació del centre al
Mas Sant Joan ens permetia fer classes a l’aire lliure. La construcció del nou Quercus va ser un salt
qualitatiu enorme.
 |
| La fotografia de grup més antiga del centre (1992). Foto: IES Quercus |
Com es defineix com a persona?
Sóc una persona que m’obsessiona
la cultura, el coneixement, les persones... Tinc un vessant molt seriós i un altre
molt simpàtic i optimista. Quan toca sóc una pèl rígid, i si cal, sóc més
divertit.
Com el ‘Gozalbo style’, el ball
que va fer imitant la cançó ‘gangnam style’.
(Riu) Doncs sí, o cantar en el karaoke.
Per mi és compatibles ser seriós i divertit.
I com a professor?
Intento mostrar-me tal i com sóc.
Amb els alumnes sóc sincer i pròxim. Vull que es quedin amb la meva
personalitat. Crec que els pot ajudar a entendre més la vida. Si els alumnes
pensen que per tenir coneixement has de ser una persona neutre i freda,
associaran el coneixement al distanciament. Si entenen que conèixer és gaudir i
gaudir és conèixer, descobriran la cultura com una eina per gaudir
personalment.
 |
| El professor davant del mural que es va fer per Sant Jordi. Foto: A.S.P. |
El Josep Lluís dels inicis ha canviat molt al Josep Lluís d’avui en dia?
En l’educació he passat de tenir
una visió molt optimista, a una altra de més realista. Hem pensava que podia
fer moltes coses i al final he vist que no.
Algun exemple?
L’educació ha de ser molt
dinàmica hi ha de tenir un component molt fort racional i emotiu, i el
professor ha de potenciar aquestes dues parts. Però llavors te n’adones que els
models socials influencien negativament l’alumnat. Aposten per la banalització
i la cultura de l’esforç deixa d’existir. Si t’aconsegueixes aïllar de tot això,
es podrà gaudir de l’educació i dels aprenentatges que es rep.
Quin paper juguen les famílies?
Els pares tenen molta
responsabilitat. Els nanos seran més o menys intel·ligents però l’educació, el
saber estar, la responsabilitat és bàsic. I això s’ha d’inculcar a casa, és
molt difícil fer-ho des de fora. Els pares han de dedicar el màxim temps
possible amb els nanos. La inversió amb valors és la més important en aquesta
vida.
Quines qualitats ha de reunir l’alumne perfecte?
A mi no em convenç la
intel·ligència pura, sense més. Els alumnes no poden ser robots que aprenen
coneixements neutres i ja està. Hi ha d’haver un equilibri entre coneixements
profunds i solidaritat amb els companys. L’alumne brillant és aquell que estudia
i treballa i que, a més a més, es diverteix i s’ho passa bé. Les qualitats
socials són molt importants. Els professors hem de potenciar els coneixements i
els valors.
 |
| Imatge de la façana del Quercus. Foto: A.S.P. |
Què té el Quercus que no tinguin altres instituts?
El Quercus té un equilibri entre coneixement,
valors socials, integració i emotivitat que en altres centres no hi és. El
coneixement es veu en les bones notes que tenim a Selectivitat.
El SINS Cardener ofereix un model totalment diferent al del Quercus. El
model tradicional està caducat?
Dins del model tradicional hem
evolucionat i hem provat unes coses que han sortit millor i d’altres que no
tan. No jutjaré un institut que no conec. Falta veure si aquest model amb les
proves objectives que hi ha serà rendible o no. A l’ESO no passa res però a
Batxillerat hi ha unes altres exigències i has de competir, vulguis o no, amb
el coneixement d’altres centres per fer les proves de Selectivitat. Si es
demostra que amb aquests projectes es pot triomfar, per exemple a la
Selectivitat, no tinc res a dir. El model tradicional té un bagatge i ha anat
evolucionat. Aquest nou model basat en els projectes fa poc que ha començat el
recorregut. Quan vegi un èxit semblant entre un i altre model llavors em
semblarà igual un model o un altre.
Quin serà l’ensenyament del futur?
Igual que ara no pot ser. Hi ha
un relaxament global, els pares no dediquen temps als seus fills, els nanos no
saben on agafar-se i el professorat no pot intervenir en certes qüestions. Anirem
bé quan el professorat se’l restitueixi un cert prestigi i una dignitat, que la
seva paraula tingui valor. Hi ha d’haver professors que puguin transmetre
coneixements i valors. El professor ha de ser un referent. Si no hi és, l’ensenyament
no funcionarà bé. No sé que faran les futures generacions de professors però
sóc una mica pessimista.
