López: "Contra el Manresa tenim molt a guanyar i poc a perdre"

El president, David López al bar que gestiona el club. Foto: A.S.P.

Aquesta temporada el Futsal Athlètic Vilatorrada afrontava el repte més gran fins al moment: la construcció d’equips base. L'estructura del club la formen: un equip de benjamins, alevins, cadets i juvenils, afegit al Filial i al Primer Equip que ja s’havien creat amb anterioritat. 

L’Athlètic Vilatorrada avança imparable. Any a any segueixen creixent i volen més. Entrevistem al president de l’entitat, David López, per parlar de l’experiència dels equips base i de la situació del Primer Equip, que aquest diumenge juga contra el Manresa en una nova ronda de Copa Catalunya.

Aneu vent en popa...

La gent té moltes ganes i estan molt implicats. 

La clau de l’èxit?

El bon rotllo, el bon ambient.

I com s’aconsegueix això?

Ho fas bé i els pares són una pinya. I això es nota. 

 

Aquesta temporada heu apostat pel futbol base. Com està funcionant?

Està anant molt bé, la veritat. Tenim un coordinador que està molt implicat. És molt bo, coneix molta gent i sap el què toca. És molt ambiciós en aquest aspecte, no vol tenir una base com el Joanenc amb 25 equips, vol tenir una base de 2 equips màxim per categoria. 

Quin és el sostre el Futsal Athlètic Vilatorrada?

La temporada vinent farem més equips. Volem tenir més nens per tenir les categories complertes i a partir d’aquí, treballar-ho molt bé. No ens agrada la paraula competir. Nosaltres volem formar persones. Des de fa poques setmanes, tenim una aula de reforç perquè els nens puguin venir aquí a fer els deures. Així treballem esport i educació. 

Imatge de tots els jugadors que componen el club. Foto: Athlètc Vilatorrada.

Alguns maldecaps amb el tema de compartir pista?

Hem aconseguit que Juvenil, Filial i Primer Equip entrenin sempre al pavelló i la resta d’equips, un dia ho facin a la pista exterior i l’altra al  pavelló. El CB Vilatorrada té onze equips i nosaltres sis. Per ser justos, ells els hi tocaria tres dies al pavelló i nosaltres dos. En l’actualitat, el Vila té quatre dies sencers i nosaltres només un. A més, el bàsquet tenien tres despatxos, el tennis un, la petanca ho compartia amb els de les bicis i nosaltres no en teníem cap. Almenys ara tenim despatx propi. Considerem que ens ho mereixem i ho necessitem. 

 

Anem al Primer Equip. Finalment la ratxa bestial de victòries s’ha acabat aquesta temporada. Quin gust té la derrota?

De 53 partits, en vam guanyar 50 i només en vam empatar 3. Aquests any hem perdut tres vegades. Dues han sigut derrotes merescudes. La veritat és que estem tenint molta mala sort amb les lesions. Tots són molt bons però el nostre millor jugador, que ens aporta sempre un plus, porta 13 mesos sense jugar.  A més a més, tenim jugadors que treballen de tardes o de nit i molts dies no es pot entrenar.

L’objectiu és tornar a pujar?

No els hi he marcat cap objectiu. Ells han de tornar a gaudir a la pista. Si s’ho passen bé no hi ha equip que els pari. Tenim plantilla suficient per pujar de categoria. Però s’han ascendit dos anys seguits. Si no es puja aquest any, serà el següent. No seria un fracàs no fer-ho. 

Plantilla del Primer Equip de l'Athlètic Vilatorrada. Foto: Athlètic Vilatorrada.

 

Aquest diumenge a les 18h, partit de Copa Catalunya contra el Manresa de Futbol Sala. A punt?

Tenim moltes ganes. La majoria de jugadors d’aquí han jugat amb el Manresa. Quan jugues contra el teu exequip tens ganes de demostrar que estaves allà per alguna cosa. El Manresa està tres categories per sobre nostre. Tenim poc a perdre i molt a guanyar. Sortirem sense pressió, a gaudir de l’ambient. Segur que estarà ple. 

Què me’n dius de les queixes del Manresa al no poder jugar el matx entre setmana?

Entre setmana no podíem jugar. Som pocs a entrenar i l’afició no vindria. Ens critiquen per això. Han d’entendre la nostra situació. Som un equip petit. Si no, haguéssim hagut de jugar amb el Filial o els Juvenils. Sembla com si tinguessin por. En pretemporada l’any passat ens van guanyar 3-2 i va anar just. Que juguin contra els que han de jugar no contra els que ells volen que juguem. Més igual que ens critiquin, tinc la consciencia tranquil·la. Parlarem al camp. 

Què els hi diries a l’afició perquè s’animessin a omplir el pavelló?

Que vinguin a gaudir com ho farem nosaltres. Amb empenta i il·lusió. Serà una festa!