dimarts, 31 de març del 2015

Últims preparatius per les Caramelles 2015

La Coral de La Verbena està a punt per les Caramelles de diumenge. Començaran a l'Ajuntament a 2/9 i després faran el tradicional recorregut pels carrers del poble. Al programa VILA-TORRADA a les 7 de la tarda del mateix diumenge farem un especial Caramelles, farem una valoració i escoltarem les cançons més tradicionals d'aquesta cantada.



diumenge, 29 de març del 2015

Alguna de les cançons d'Anaïs Vila que va presentar el disc 'Entre els dits'


Ple gairebé absolut a la Capella del Mas Sant Joan per escoltar Anaïs Vila

Foto: Aleix Solernou
Magnífic concert d' Anaïs Vila​ (veu i guitarra), Jordi Blanes (baix) i Mateu Peremiquel (piano i teclat) a la Capella del Mas Sant Joan. Aquesta era l'última actuació del Cicle de Concerts organitzat per l' Escola Municipal de Música de Sant Joan de Vilatorrada​. Cal destacar que el públic va respondre i van omplir gairebé totes les localitats del recinte.



Reaccions dels espectadors després del concert. I entrevista a la directora de l'Escola Municipal de Música de Sant Joan Nuria Checa que fa una valoració del cicle

dissabte, 28 de març del 2015

VILA-TORRADA programa 22-3-15



Amb les veus de Joan Dueñas, Oriol Oliver i Aleix Solernou. Vam parlar del concert de Jo Jet i Maria Ribot i dels esdeveniments més destacats del nostre poble.

Marcelo Leal: "Cuando más aprendes es cuando peor se pasa"

La fuerza mental de Marcelo (izquierda) es fundamental para las artes marciales. Foto: Kungfushaolin.com

No le tiembla la voz. Le brillan un poco los ojos pero mantiene la mirada fija e impenetrable mientras, con una media sonrisa, me cuenta las aventuras y peripecias que ha vivido al sureste asiático. Ya en los primeros minutos de entrevista hace gala de un autocontrol asombroso. Con naturaleza, mide cada gesto, cada palabra con extrema precisión.

Bruce Lee y Jacki Chan fueron los ídolos de la infancia de Marcelo Leal. Con esos personajes surgió su pasión casi enfermiza por las artes marciales. A los 11 años se apunta a Takwondo y a los 15 lo combina con el Kick Boxing y el full contact. El guerrero adolescente da más que recibe y gana los tres campeonatos que participa. Su entrenador de artes marciales de Sant Joan de Vilatorrada le inculca la idea de ir a Tailandia. Cuando supera con creces la mayoría de edad, siente que quiere experimentar y se larga durante un mes a China. Una vez allí, todavía tiene que hacer un agotador trayecto de 13 horas, sumado a una hora y media en coche, hasta llegar al Shaolin Temple situado a Dengfeng.
En el momento que pisa el continente asiático, Marcelo se topa con la dura realidad “La primera impresión que tuve sobre China no me gustó nada. El choque cultural fue tremendo. Me impactó mucho. Lo que te pintan por la tele, las pelis y las fotos es totalmente diferente. Llegas allí y lo encuentras todo muy sucio, un ambiente caótico donde nadie respeta los semáforos ni nada”.
Foto: Kravitz Photographer
El templo Shan Dong Proi no es un  hotel donde los turistas van a descansar y a tomar el sol. Nada era como se lo había imaginado a punto estuvo de tirar la toalla y abandonar sus sueños “Al segundo día ya quería volver a casa. No me sentía bien. Iban pasando los días y aguantaba como podía pero estaba cansado, el entreno era demasiado duro, no entendía porque hacía unos ejercicios que no servían para nada. Pensaba que estaban locos. A la cuarta semana ya fue bien pero mi estada allí era para un mes. Cuando estás entrenando durante todo el día, el poco tiempo que tienes para reflexionar piensas en volver a casa y no valoras el día a día. A veces, tenemos el mejor maestro, el mejor sitio, todas las herramientas pero si tú piensas que no estás preparado pensarás que eso es una purriaEn el avión fui consciente de todo el aprendizaje que logré en esas cuatro semanas”.
Marcelo regresó a Cataluña y pasado un tiempo se fue a vivir a Alemania. Después de estar unos meses en el país germánico tenía claro que volvía a estar listo para un nuevo viaje al continente asiático. “En el mes que estuve en el templo, mi maestro Shi Yan Jun había insistido en ir a Tailandia pero en ese momento pasó lo del tsunami y descartamos la idea de ir. Pero un día en Alemania empecé a ver posters relacionados con Tailandia, conocía gente tailandesa por la calle, etc. La vida te da señales y yo me dejo llevar por esas señales, así que ahorré y me fui a Tailandia. Una vez allí, estuve entrenando dos meses seguidos de lunes a sábado sin parar. Vieron mis cualidades y me ofrecieron ser monitor de Muay Thai en un gimnasio de allí. Pero las condiciones de vida eran muy duras. Cobraba un poco más del salario normal de la región pero vivía en una zona turística y todo era mucho más caro. Sobrevivía como podía pero no me importaba no cobrar mucho, yo era feliz allí”.
Marcelo trabajaba de ocho de la mañana a ocho de la noche y tan solo paraba dos horas para comer. El calor asfixiante no ayudaba a hacer más ameno ese horario infernal. “Llegó un día que me dijeron que ese mes no trabajaría porque era la época del año que venían menos turistas. Tenía el dinero suficiente para quedarme un mes a vivir allí pero con el peligro de quedarme sin dinero y no saber cómo volver a casa. También estaba la opción de volver al templo Shan Dong Proi. Llamé al maestro Shi Yan Jun y me fui allí".
“De todos los viajes que he hecho, me quedo con este último viaje a Tailandia. La comida allí era terriblemente peor que la de China, los tailandeses aunque trabajes duro te ven siempre como un turista, sin embargo, es el viaje en el que me he llevado una mayor dosis de aprendizaje en todos los aspectos de la vida. En Tailandia conocí a muchas personas procedentes de todo el mundo que llegaron allí con el objetivo de encontrarse a si mismos. Y te das cuenta que aunque no los conozcas de nada, puedes trabar unos vínculos muy intensos. Allí no importaba si tenías mucho o poco dinero, si tenías un techo donde pasar las noches o si tenías ropa. Lo compartes todo. Lo único que importaba era como eras tú y ya está”.
En el primer viaje Marcelo Leal aterrizó en China con una mochila a punto de estallar de  lo cargada que iba de ropa, ilusión y sueños por cumplir. Después de probar en primera persona el sufrimiento que conlleva cumplir sus sueños, Marcelo volvió a Cataluña sabedor de que el continente asiático le cambió la vida. “Cuando viajas solo te  tienes que espabilar. Dependes de tu mismo y de lo hábil que puedas ser. Realmente se pasa muy mal pero cuando más aprendes es cuando peor lo pasas. Pero cumplir tus sueños recompensa todo ese sufrimiento”.

Marcelo Leal sueña con vivir de las artes marciales al 100%. "De momento todos los sueños que me he propuesto los he cumplido. Ahora ha llegado un momento que quiero dar un paso adelante y ayudar a las personas a autosuperarse, a encontrar el equilibrio y que estén bien física y emocionalmente”
Foto: M.L.


Texto: Aleix Solernou

dilluns, 23 de març del 2015

Marcelo Leal, perseguint els seus somnis pel continent asiàtic



Entrevista d'Aleix Solernou a Marcelo Leal. El Marcelo se'n va anar a viure a la Xina i a Tailàndia per perseguir els seus somnis.

dissabte, 21 de març del 2015

Jo Jet i Maria Ribot omplen la Capella del Mas Sant Joan


Divendres a les 20:30 començava puntual el concert de Jo Jet i Maria Ribot a la Capella del Mas Sant Joan. El públic va respondre i van omplir totes les localitats de la sala. L'acte va ser organitzat per l'Escola Municipal de Música de Sant Joan.

Un concert molt íntim, amb una posada en escena senzilla però idònia. Catifa circular vermella, dues cadires blanques, una caixa verda i tres làmpades que substituïen els focus. A pèl, sense micròfons pel mig, van cantar les cançons del disc Viatges i flors que van estrenar fa un any a Barcelona.

El concert també van sonar cançons del primer disc com Dona’m l’alegria d’anar a dormir trist, Sol de matí Barcelona tu i jo, i Torna, entre d’altres.

*Diumenge a les 7 de la tarda a VILA-TORRADA de Ràdio Sant Joan comentarem de forma més extesa tot el concert i escoltarem alguna de les cançons més destacades d'aquest grup manresà.

Jo Jet i Maria Ribot interpreten Torna


  Text, foto i vídeo per: Aleix Solernou i Oriol Oliver

dilluns, 16 de març del 2015

Entrevista a Aurora González, secretaria de l'Associació Sardanista Bon Rotllo


Foto: Dansaires de Catalunya/ Sardanes Bon Rotllo
Foto: Dansaires de Catalunya / Sardanes Bon Rotllo
El diumenge a la tarda a la plaça Cal Gallifa l'Agrupació Sardanista Bon Rotllo de Sant Joan de Vilatorrada van organitzar una xocolatada solidària per recaptar fons per la Fundació Miquel Valls.

L'acte va comptar amb la presència de la Cobla Ciutat de Manresa.

Les Festes del Sector Costarrodona va ajudar a que es portés amb èxit l'activitat.

La Fundació Miquel Valls és una entitat privada i sense ànim de lucre que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'Esclerosi Lateral Amiotròfica.

Al programa VILA-TORRADA vam trucar a l'Aurora González secretaria de l'Agrupació Sardanista Bon Rotllo i que ens va explicar com va anar l'acte. Fes clic aquí baix per escoltar l'entrevista sencera.



dissabte, 14 de març del 2015

Entrevista a Chiara Nuñez de les Vilatukades i a Alicia Benito d'Ara Violeta

Foto: Joan Fàbrega
El passat diumenge a les 7 de la tarda coincidint amb el Dia Internacional de la Dona,  l'Associació Ara Violeta i les Vilatukades van fer unes pintades als passos de vianants del nostre poble per reivindicar la igualtat entre homes i dones. Al programa Vila-Torrada vam poder parlar amb la Chiara Nuñez, vicepresidenta de les Vilatukades i amb l'Alicia Benito de l'Associació Ara Violeta.



dijous, 12 de març del 2015

Entrevista a Cristina Castaño


Entrevista en el programa Vila-Torrada de diumenge passat a Cristina Castaño, estudiant universitària i col·laboradora de la Directa. Vam parlar sobre el Dia Internacional de la Dona.

 



dimecres, 11 de març del 2015

Alberto Criado, el pistoler esquerrà

Foto per: Aleix Solernou

Els grans pistolers del mític cine western com John Wayne, Clint Eastwood i Gary Cooper amb el barret brut de pols, cavalcaven elegantment pels deserts yankis buscant aventures que els enlairessin a l’estatus d’herois. S’enfrontaven els més roïns enemics amb una dosi de bogeria i amb una aureola d’imbatibilitat que els feia témer. Llavors, mantenien la mirada fixa, impenetrable, mentre amb la mà dreta desenfundaven fugaçment el revòlver i l’enemic queia abatut. El joc de canell amb la dreta era la clau.

El cap de setmana passat Alberto Criado es va convertir en el pistoler del poble. Dissabte a la tarda amb el FC Joanenc A va aconseguir un hat-trick contra un rival poderós, el Navàs. I diumenge, va anar a reforçar el FC Joanenc B i va tornar a marcar tres cops més en la xarxa contrària. Amb aquesta gesta, tot i no ser un davanter que necessiti el gol per acaparar els aplaudiments del públic, referma la seva condició de líder absolut.

A diferència de Wayne, Eastwod i Cooper, el seu fort no és la dreta. Criado no l’utilitza mai. Però tampoc ho necessita. Es passeja pel prat verd sintètic amb un rostre hieràtic, està concentrat. No perd mai l’objectiu de vista i quan arriba el moment precís, carrega l’esquerra de seda, apunta i dispara. No arriba a la quinzena de partits jugats però el seu nom fa temps que ressona per l’Estadi Municipal de Sant Joan. El pistoler esquerrà té la pòlvora a punt i està decidit a impartir justícia i a marcar una època. 


Text: Aleix Solernou

dilluns, 9 de març del 2015

El somni de l'ascens cada vegada més a prop




El FC Joanenc A està a tres punts del Can Parellada que lidera la classificació. La Il·lusió és present en tots els aficionats del club. I és que ja són forces les temporades que l'equip lluita en la part alta de la taula i al final, no aconsegueix l'objectiu de pujar a 2na Catalana.
Encara queda molta lliga però el conjunt d'Albert Bonvehí sembla tenir les idees clares. 

Corba groga, la novetat
En el partit del dissabte contra el Navàs, es va estrenar la corba groga i els aficionats van animar al llarg de tot el matx. Cada partit que el FC Joanenc A jugui a casa, la corba groga serà el jugador número 12 que recolzarà a l'equip en tot moment.





Autor: Aleix Solernou 

dissabte, 7 de març del 2015

El musical 'La botiga dels horrors' omple la sala Cal Gallifa

Foto per: IES QUERCUS

Enguany el musical escollit pels alumnes de 4rt d’ESO del IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada ha sigut ‘La botiga dels horrors’ de Howard Ashman. Tant en la sessió de divendres com en la de dissabte tarda, la sala cultural Cal Gallifa s’ha omplert de gom a gom per veure els joves actors i actrius representant l’obra. El musical s’ha fet per recaptar fons pel viatge de final de curs.

Cal destacar que a diferència d‘altres anys que els actors feien playback, aquest any s’han atrevit a cantar les cançons en directe. Christian G. Dabant i Àngel Moncunill han sigut els encarregats de dirigir l’obra. La direcció del centre i l’AMPA també han col·laborat en dur a terme amb èxit el musical.

Totes les fotografies les podeu trobar a www.iesquercus.com



Notícia: Aleix Solernou (@aleixsoler9)


dimarts, 3 de març del 2015

Prèvia del matx de 3ra ronda de Copa Catalunya de futsal

Crònica des del Pavelló Municipal de Sant Joan abans del partit de la
 3ra ronda de Copa Catalunya.

                                                                              Vídeo: Nil Garcia

dilluns, 2 de març del 2015

El vestuari de l'Athlètic Vilatorrada abans de començar el partit

Aquest era l'ambient que es respirava al vestuari de l'Athlètic Vilatorrada abans de sortir a la pista a disputar l'encontre de la 3ra ronda de Copa Catalunya contra el Molins de Rei.

    
                                                                                     Vídeo: Nil Garcia