NO EM TOQUIS LES CARBASSES

La nit del 31 d'octubre, infants d'arreu del món deambulen pels carrers trucant de porta en porta amb el ja famós ‘truc o tracte' per bandera. Criatures disfressades de zombis, bruixes, dimonis i esquelets es passegen contents carregats amb un botí de dolços i llaminadures pels carrers dels pobles d’arreu del món. Catalunya no és una excepció. Fa anys que el Halloween va aterrar al país i s’ha anat consolidant, sobretot, entre els més joves.

Tal i com explica l’escriptor Ramon Redorta en l’article Tots Sants a Catalunya, el Halloween, com el Magosto a Astúries i Castella Lleó, i la Castanyada a Catalunya, procedeixen d’una festa pagana que el catolicisme es va apropiar, la va readaptar i, amb els anys, es va instaurar als diferents territoris. Són forces els arxius històrics que deixen constància que a les zones rurals i interiors de Catalunya, al segle XIV, ja buidaven carbasses, col·locaven espelmes al seu interior per espantar a la canalla i per rendir culte als morts.

En els últims anys, el dia 31 d’octubre, cada vegada a més poblacions del interior de Catalunya especialment en poblacions del Bages i Berguedà, s’està apostant per donar a conèixer la carbassa i divulgar els lligams amb la tradició catalana. És un primer pas que potser no és suficient, però sí que pot suposar, almenys, una consolidació a les comarques de l’interior del país.

Les institucions públiques, i la societat civil, han de destinar temps i esforços en donar a conèixer i intentar impulsar la carbassa com a tradició catalana. Cabdal és el paper que ha d’adoptar l’escola catalana en tot aquest procés. Tenen la responsabilitat d’explicar als alumnes què significava per la població del moment aquesta tradició, i la importància d’aquest fruit que va esdevenir en un dels símbols de la pagesia i un element que marcava la fi de les collites.

Contra el gegant nord-americà difícilment es pot competir però sí que ens hi podem unir. Aprofitar la tirada del Halloween per reivindicar un tradició catalana. Les institucions públiques han de dotar de recursos i eines a aquelles entitats i col·lectius que treballen per fer arribar aquesta tradició a la societat. Mica en mica. Pas a pas. S’ha d’emparellar de nou la carbassa amb les castanyes, els panellets i el vi bo. Hem d'intentar revifar la tradició, o almenys intentar-ho.