13 de febrer, dia dels amants i dels infidels

Tot va bé. Tot funciona a les mil meravelles. L’alegria s’ha cruspit d’una sola mossegada la tristesa. L’optimisme fa temps que va derrotar justa i honestament al pessimisme. La gent viu en pau i harmonia.  La gent és feliç i punt. No em toqueu els collons. Entesos?

A la televisió canals com TeleCirco baten rècords d’audiència amb divertidíssims, didàctics i programes de qualitat que si l’espectador obre bé les orelles, entre plors i paraules barroeres, pot tenir la sort d’aprendre quelcom. Va ser en un d’aquests programes, que vaig escoltar una cosa que em va deixar estupefacte, impertèrrit: el 13 de febrer és el dia dels amants i dels infidels. Vaig sentir una pressió al pit. El món se’m va caure a sobre. Per què hi ha d’haver un dia que celebri una actitud tant cruel i lamentable? Com pot ser? Si tot anava bé. La gent és feliç. Un dia oficial per posar les banyes a la teva parella... Això a la meva època no passava.

Segons informa TeleCirco, la idea d’homenatjar els amants va sorgir a través d’una xarxa social de Sud- Amèrica i en els últims anys s’ha popularitzat en molts països d’arreu del món. Sense miraments, endavant. No us ho penseu dues vegades. Pim, pam, feina feta. Un consell, que no us enxampin.

Però aquí, la gent no coneix el 13 de febrer. Ni el 13 de febrer tampoc vol ser descobert. La discreció és la característica fonamental que identifica aquest dia. Millor ens amaguem i fora problemes, no? Es planteja sovint el 13 de febrer.

I és que la infidelitat és tan vella com l’egoisme de l’ésser humà. O com les mentides, l’alegria i la por. Sempre han estat allà i ho seguiran estant in secula seculorum. Collons sospiteu. Tothom és sospitós. La veda de la caça de bruixes fa temps que ha començat.