Declaracions de David Solernou i David Bernal, dos dels músics de les caramelles

David Solernou a la trompeta ja és tot un clàssic en les caramelles de la vila. Foto: Aleix Solernou

Per David Bernal han sigut les seves primeres caramelles de Sant Joan. Foto: Aleix Solernou

Declaracions de Pep Callau, Marcel Ribera i Claudi

Declaracions del Pep Callau, del Marcel Ribera i del Claudi (foto).

Entrevista al president de La Verbena, a la directora de la Coral i al Isidre Vila, membre de la Coral

Poc públic a les caramelles de Sant Joan

Foto: Aleix Solernou

Diumenge, a dos quarts de nou del matí, la coral de La Verbena de Sant Joan entonava les primeres caramelles del dia. Posteriorment i com ja és habitual de cada any, els caramellaires de Sant Martí de Torruella i els de Sant Joan es reuneixen al porxo de l'Ajuntament per dur a terme un parell de balls i de cantades davant la presència de les autoritats polítiques.

A continuació, la coral de La Verbena va fer el tradicional trajecte pels carrers de la vila fins a tres quarts d'una quan van arribar a la Plaça de l'Església. Allà, l'escola de dansa de l'esbart dansaire Sant Joan van oferir un seguit de danses al públic. I per cloure l'acte, la coral va cantar 'El vestir d'en Pasqual', 'La Pepeta', i 'De la gran Pasqua florida'.

El president de La Verbena Andreu Ruiz va destacar que "continua la línia dels altres anys. La participació del públic es poca però això no es nou. S'ha de valorar els que participen activament. Hi ha un seguit de pares dels bailets que s'han animat a ballar. La coral va aguantant, ho suporten be i com a mínim la tradició no es perdrà. S'ha de tenir en compte que hi ha gent que té 4 dies de festa i es comprensible que marxin". 

Vídeo: Gerard Solernou

Declaracions del Pasqual, la Conxita Gili i la Maria Rosa Solsona

Foto: Aleix Solernou

Foto: Aleix Solernou

Sant Martí i Sant Joan junts en l'inici de les caramelles

Els més petits de Sant Martí dansen sota el porxo de l'Ajuntament. Foto: Aleix Solernou

Les autoritats del municipi han sigut presents a la cantada i als balls que hi ha hagut a l’Ajuntament a les 9 del matí. Àudio de l’alcalde Gil Ariso, al regidor de Convergència Jordi Gesè, el líder de Compromís amb Sant Joan Albert Marañón i a l’alcaldable per Esquerra Ramon Planell. Què en pensen ells de les caramelles? Els hi ha agradat? S’està perdent la tradició? 

Caramelles a l'Ajuntament de Sant Joan

Caramelles Sant Joan de Vilatorrada - Foto de grup

Imatge de la Coral de la Verbena al carrer del Riu. Foto: Aleix Solernou

Callús està de caramelles

Vídeo: Aleix Solernou

Aleix Solernou- Les Caramelles de Sant Joan

Les caramelles formen part d’un llegat deixat de pares a fills. És una manera de recordar èpoques passades i alegries de joventut. Quan els carrers s’omplien de canalla jugant i corrent amunt i avall. Ara tot és diferent. No queda ni rastre dels records del passat. Els temps canvien. 

Les primeres caramelles del matí sonen al carrer del Pont. Passen uns quants minuts d’un quart d’onze. La veu de la trentena de cantants de la coral La Verbena ressona pels carrers de Sant Joan. Els crits de Bona Pasqua!, Bona Pasqua! que s'escolten al final de cada cançó,  queden perduts en la solitud del poble. Els balcons estan tancats i les persianes abaixades. Bé perdó, darrera d'una finestra d'una casa antiga treu el cap una senyora gran, calculo que d'una vuitantena d'anys. El ballester ho veu molt abans que jo. Ell va guarnit amb uns pantalons negres, camisa blanca,  la faixa vermella i amb un llaç molt fi de color vermell i groc, que li envolta el coll i actua com si fos una corbata. S'acosta a la finestra i desplega el braç de fusta de la ballesta. Al cap de dalt de la ballesta hi pengen dues roses, una de vermella i l'altre groga, com els colors de la senyera, i una petita bossa per dipositar unes quantes monedes. 

El cel s’ha ennuvolat ràpidament. Les primeres gotes cauen al poble i posen en perill la continuació de les caramelles. El trajecte no s’ha acabat. Tot i que són poques les persones disposades a gaudir de les caramelles, encara hi ha gent fidel a la tradició esperant amb ànsia l’arribada dels cantants i de la jove orquestra que els acompanyen.

Plou poc però la directora de la coral pren la decisió d’escurçar el trajecte. En més de dues cançons per carrer, n’hauran de fer una o deixar de banda els carrers desèrtics.

Tot i la pluja, les caramelles segueixen. Els músics aixoplugats sota els balcons, no paren de tocar. De la trentena de cantants alguns treuen el paraigües, d’altres amb l’impermeable i els més valents sota la pluja. Estan decidits a acabar el trajecte. És només un cop l’any. No es volen rendir. Fins que el cos aguanti, exclama un home de la coral. Doncs, fins que el cos aguanti.


Text i foto: Aleix Solernou